Conjugaison du verbe admonester
- Significado
- amonestar
- Significado
- to reprimand
Se conjuga como aimer.
Verbos que se conjugan como aimer
Indicatif
Présent
Ahora y los hábitos: je parle. También verdades generales.
| je | j'admoneste |
|---|---|
| tu | tu admonestes |
| il / elle | il admoneste |
| nous | nous admonestons |
| vous | vous admonestez |
| ils / elles | ils admonestent |
Passé composé
Una acción terminada, el pasado de cada día: j’ai parlé, je suis allé.
| je | j'ai admonesté |
|---|---|
| tu | tu as admonesté |
| il / elle | il a admonesté |
| nous | nous avons admonesté |
| vous | vous avez admonesté |
| ils / elles | ils ont admonesté |
Imparfait
El fondo, las descripciones y las acciones repetidas del pasado: je parlais.
| je | j'admonestais |
|---|---|
| tu | tu admonestais |
| il / elle | il admonestait |
| nous | nous admonestions |
| vous | vous admonestiez |
| ils / elles | ils admonestaient |
Plus-que-parfait
Una acción anterior a otra pasada: j’avais parlé.
| je | j'avais admonesté |
|---|---|
| tu | tu avais admonesté |
| il / elle | il avait admonesté |
| nous | nous avions admonesté |
| vous | vous aviez admonesté |
| ils / elles | ils avaient admonesté |
Passé simple
El pasado de los relatos y las novelas: il parla. Raro al hablar.
| je | j'admonestai |
|---|---|
| tu | tu admonestas |
| il / elle | il admonesta |
| nous | nous admonestâmes |
| vous | vous admonestâtes |
| ils / elles | ils admonestèrent |
Passé antérieur
Literario: una acción justo antes de un passé simple: quand il eut parlé.
| je | j'eus admonesté |
|---|---|
| tu | tu eus admonesté |
| il / elle | il eut admonesté |
| nous | nous eûmes admonesté |
| vous | vous eûtes admonesté |
| ils / elles | ils eurent admonesté |
Futur simple
Lo que va a pasar: je parlerai. También órdenes corteses.
| je | j'admonesterai |
|---|---|
| tu | tu admonesteras |
| il / elle | il admonestera |
| nous | nous admonesterons |
| vous | vous admonesterez |
| ils / elles | ils admonesteront |
Futur antérieur
Una acción terminada antes de otra futura: j’aurai parlé.
| je | j'aurai admonesté |
|---|---|
| tu | tu auras admonesté |
| il / elle | il aura admonesté |
| nous | nous aurons admonesté |
| vous | vous aurez admonesté |
| ils / elles | ils auront admonesté |
Subjonctif
Présent
Tras que, con deseo, duda y necesidad: il faut que je parle.
| je | que j'admoneste |
|---|---|
| tu | que tu admonestes |
| il / elle | qu'il admoneste |
| nous | que nous admonestions |
| vous | que vous admonestiez |
| ils / elles | qu'ils admonestent |
Passé
El subjuntivo de una acción terminada: il faut que j’aie parlé.
| je | que j'aie admonesté |
|---|---|
| tu | que tu aies admonesté |
| il / elle | qu'il ait admonesté |
| nous | que nous ayons admonesté |
| vous | que vous ayez admonesté |
| ils / elles | qu'ils aient admonesté |
Imparfait
Subjuntivo literario: il fallait qu’il parlât.
| je | que j'admonestasse |
|---|---|
| tu | que tu admonestasses |
| il / elle | qu'il admonestât |
| nous | que nous admonestassions |
| vous | que vous admonestassiez |
| ils / elles | qu'ils admonestassent |
Plus-que-parfait
Subjuntivo literario, antes de otra acción pasada: qu’il eût parlé.
| je | que j'eusse admonesté |
|---|---|
| tu | que tu eusses admonesté |
| il / elle | qu'il eût admonesté |
| nous | que nous eussions admonesté |
| vous | que vous eussiez admonesté |
| ils / elles | qu'ils eussent admonesté |
Conditionnel
Présent
Cortesía, deseos y frases con « si »: je parlerais.
| je | j'admonesterais |
|---|---|
| tu | tu admonesterais |
| il / elle | il admonesterait |
| nous | nous admonesterions |
| vous | vous admonesteriez |
| ils / elles | ils admonesteraient |
Passé première forme
Lo que habría pasado: j’aurais parlé.
| je | j'aurais admonesté |
|---|---|
| tu | tu aurais admonesté |
| il / elle | il aurait admonesté |
| nous | nous aurions admonesté |
| vous | vous auriez admonesté |
| ils / elles | ils auraient admonesté |
Passé deuxième forme
Forma literaria de lo mismo: j’eusse parlé.
| je | j'eusse admonesté |
|---|---|
| tu | tu eusses admonesté |
| il / elle | il eût admonesté |
| nous | nous eussions admonesté |
| vous | vous eussiez admonesté |
| ils / elles | ils eussent admonesté |
Impératif
Présent
Órdenes y consejos: parle ! parlons ! parlez !
| tu | admoneste |
|---|---|
| nous | admonestons |
| vous | admonestez |
Passé
Una orden de haber terminado antes de un momento: aie parlé avant midi.
| tu | aie admonesté |
|---|---|
| nous | ayons admonesté |
| vous | ayez admonesté |
Participe
Présent
La forma en -ant: describe o une acciones: en parlant, parlant.
| admonestant |
Passé
Sirve para los tiempos compuestos y como adjetivo; concuerda en género y número.
| masc. sg. | admonesté |
|---|---|
| fém. sg. | admonestée |
| masc. pl. | admonestés |
| fém. pl. | admonestées |
Passé composé
Haber hecho algo: ayant parlé.
| ayant admonesté |
Infinitif
Présent
La forma del diccionario y tras otro verbo: je veux parler.
| admonester |
Passé
Haber hecho: après avoir parlé.
| avoir admonesté |
Gérondif
Présent
Mientras se hace, o haciendo: en parlant.
| en admonestant |
Passé
Después de haber hecho: en ayant parlé.
| en ayant admonesté |
Tournures
Futur proche
El futuro próximo con aller: je vais parler.
| je | je vais admonester |
|---|---|
| tu | tu vas admonester |
| il / elle | il va admonester |
| nous | nous allons admonester |
| vous | vous allez admonester |
| ils / elles | ils vont admonester |
Passé récent
El pasado reciente con venir de: je viens de parler.
| je | je viens d'admonester |
|---|---|
| tu | tu viens d'admonester |
| il / elle | il vient d'admonester |
| nous | nous venons d'admonester |
| vous | vous venez d'admonester |
| ils / elles | ils viennent d'admonester |
Audio uses the browser’s local French voice when available.
S’entraîner
Indicatif · Imparfait
il
